Guerres hussites

Croada contra els hussites

croades i guerres de religió europees
La cançó de la victòria a Domažlice, il·lustració de la Crònica Hussita, del segle xv.
Tipus	Guerra santa
Data	1419-1434
Lloc	Bohèmia
Resultat	Compromís de respecte entre l'Església Catòlica i els hussites moderats.
Bàndols
hussites (utraquistes, taborites) aliats: polonesos i lituans Sacre Imperi Romanogermànic Regne d'Hongria Orde de Malta Orde Teutònic

Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.

La comunitat hussita incloïa gran part de la població del Regne de Bohèmia i s'organitzà en una milícia espontània que derrotà cinc campanyes enviades contra ells, declarades com a croades pel papa (1420, 1421, 1422, 1427, 1431). Dins el moviment hussita hi havia diverses faccions: els utraquistes, que eren la facció moderada, canviaren de bàndol el 1423, es posaren a favor dels catòlics i en contra dels taborites i altres sectes hussites. D'aquesta manera s'acabà el conflicte, llavors els hussites acceptaren sotmetre's a l'autoritat del rei de Bohèmia i l'Església Catòlica consentí la pràctica d'una litúrgia una mica diferent. En aquestes guerres fou la primera vegada que a Europa es feren servir armes de foc que es podien portar a les mans, com ara els mosquets i els canons de mà, tot i que els carros de combat van tenir una funció important en l'estratègia.